Bibliografia

Un seguit de materials i recursos en línia que, de la mà de destacats investigadors, grups, centres de recerca o arxius, complementen la informació d'aquesta pàgina i ajuden a contextualizar, aprofundir i entendre millor com va ser la lluita antifranquista a Catalunya

Adrohé, A.; Rosa, C. (2001). La llavor dels somnis. Girona: Llibres dels Quatre Cantons.

Águila, J. J. del (2001). El TOP. La represión de la libertad. Barcelona: Planeta.

Aisa, M. (2007). «Un poco más sobre la clandestinidad libertaria», Enciclopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33, pàg. 19-24.

Aisa, M. et al. (2008). Cronologia de la clandestinitat anarquista. Barcelona: Ateneu Enciclopèdic Popular. [Text per a l’exposició «La premsa llibertària de la clandestinitat, 1939-1975», inaugurada el 6-X-2008 a la Residència d’Investigadors de Barcelona.]

Altés, M. (2004). Manolo, ¿recuerdas?. Barcelona: Barataria.

Andrés Edo, L. (2006). La CNT en la encrucijada. Barcelona: Flor de Viento.

Asenjo, M.; Ramos, V. (1999). Malagón. Autobiografía de un falsificador. Barcelona: Montesinos.

Associació Catalana d’Expresos Polítics (2001). Notícia de la negra nit. Vides i veus a les presons franquistes. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Ballester, D.; Risques, M. (2001). Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

Barthes, R. (1989). Fragmentos de un discurso amoroso. Madrid: Siglo XXI.

Bassa, D. (1999). Quan els malsons esdevenen realitat. Viatge al clavegueram policial de l’Estat espanyol. Lleida: El Jonc.

Bataille, G. (1972 [1943]). La experiencia interior. Madrid: Taurus.

Bataille, G.; Caillois, R. (1982 [1938]). «Cofradías, órdenes, sociedades secretas, iglesias», dins D. Hollier (ed.). El Colegio de Sociología. Madrid: Taurus, pàg. 174- 187.

Batista, A. (1995). La Brigada Social. Barcelona: Empúries.

Baudrillard, J. (1997). «El secreto y el desafío», dins De la seducción. Barcelona: Crítica, pàg. 77-79.

Bengoechea, A.; Renom, S. (1999). Memoria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979). Barcelona: Columna.

Bentham, J. (1983). El panòptic. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa.

Bestard, J. (dir.) (2006). Les porteries a Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Bonhomme, J. (2006). «“La feuille sur la langue”. Pragmatique du secret initiatique»,

Cahiers Gabonais d’Anthropologie, Libreville, núm. 17, pàg. 138-153.

Borges, J. L. (1993 [1956]). «La secta del Fénix», dins Ficciones, Madrid: Alianza Editorial ,pàg. 189-194.

Borello, C. (2004). «Le secret en la lutte contre “l’hérésie” en Provence au xviième siè-cle», Rives Nord-méditerranéennes, Ais de Provença, núm. 17, pàg. 105-128.

Borja, J. (2009). «Espai públic i memòria democràtica», dins J. Guixé; M. Iniesta (eds.).

Polítiques públiques de la memòria. I. Col·loqui Internacional Memorial Democràtic. Vic: Eumo, pàg. 77-06.

Bourdieu, P. (1991). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

— (2003). «Los ritos como actos de institución», dins J. Pitt-Rivers; J. G. Peristiany (eds.). Honor y gracia. Madrid: Alianza, pàg. 111-123.

Caillois, R. (1943). L’esprit des sectes. París: Gallimard.
— (1989). «Preámbulo a l’Esprit des sectes», dins Acercamientos a lo imaginario. Mèxic DF: Fondo de Cultura Económica, pàg. 124-143.

Canetti, E. (1994 [1960]). «El secreto», dins Masa y poder. Barcelona: Muchnik, pàg. 304-310.

Carr, A. (2004). «La lluita antifranquista a la Universitat de Barcelona», dins Enxarxa’t.
Barcelona: Servei de Llengua Catalana, núm. 5, pàg. 19-20.

Carrasquer, F. (2007). «El Movimiento Libertario español en la clandestinidad», Enci-
clopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33, pàg. 7-8.

Carrillo, S. (1969). Discurso en la conferencia de Moscú. La lucha por el socialismo
hoy, más problemas actuales del socialismo. París: Ebro.
(1972). Hacia la libertad. Barcelona: Comitè Executiu del PSUC.
(1975). Hacia el postfranqusimo. París: Ebro.

Casanova, J. (2002). Morir, matar, sobrevivir. Violencia política en la España de Franco. Barcelona: Crítica.

Cebrián, C. (1997). Estimat PSUC. Barcelona: Empúries.

Clarà, J. (2002). Ramon Vila, Caraquemada, el darrer maqui catala. Barcelona: Rafael Dalmau.
(2005). Marcel·lí Massana, l’home més buscat. Barcelona: Rafael Dalmau.

Claret Miranda, J. (2003). La repressió franquista a la Universitat Catalana. Barcelona: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.

Cohn, N. (1994). Los demonios familiares de Europa. Madrid: Alianza.

Colomer i Calsina, J. M. (1978). Els estudiants de Barcelona sota el franquisme. 2 vols. Barcelona: Curial.

Crexell, J. (1982). Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol. Barcelona: La Magrana.

— (1987). La Caputxinada. Barcelona: Edicions 62.
— (1992). La «manifestació dels capellans» de 1966. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Dalmau, F.; Juvillà, P. (2010). EPOCA, l’exèrcit a l’ombra. Lleida: Edicions el Jonc.

Derrida, J. (1997a). «Nombre de pila de Benjamin», dins Fuerza de ley. El fundamento místico de la autoridad. Madrid: Tecnos, pàg. 69-151.

— (1997b). Cómo no hablar y otros textos. Barcelona: Proyecto A.
— (2000). «Autri est secret parce qu’il est autre», entrevista a Le Monde de l’Éducation, París, núm. 284 (setembre).

Dewerpe, A. (2000). «De l’espion et du sécret d’État: une approche historique», dins A. Petitat (ed.). Secret et lien social. París: L’Harmattan, pàg. 63-78.

Díaz Esculies, D. (1983). El Front Nacional de Catalunya (1939-1947). Barcelona: La Magrana.

(1996). L’oposició catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposició (1939-1960). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Domènech, X. (2002). Quan els carrers van deixar de ser seus. Moviment obrer, societat civil i canvi polític, 1966-1976. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2008). Clase obrera, antifranquismo y cambio político. Pequeños grandes cambios, 1956-1969. Madrid: La Catarata.

Eidheim, H. (1976 [1968]). «Cuando la identidad étnica es un estigma social», dins F. Barth. Los grupos étnicos y sus fronteras. Mèxic DF: Fondo de Cultura Económica, pàg. 50-72.

Escribano, F. (2001). Compte enrere. Barcelona: Edicions 62.

Esteve, J. (2000). «1942-1944. Autour de la clandestinité en Ville», dins Ch. Bordes Benayoun (ed.). Les Juifs et la ville. Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail, pàg. 189-196.

Estier, D. (2004). «1589-1594: la maîtrise de l’opinion à Lyon pendant la Ligue, ou le secret nécessaire», Rives Nord-méditerranéennes, Ais de Provença, núm. 17, pàg. 63-83.

Eyre, P. (2000). Quico Sabaté, el último guerrillero. Barcelona: Península.

Fabbri, P. (2001). «Todos somos agentes dobles», dins Tácticas de los signos. Barcelona: Gedisa, pàg. 101-119.

— (2006). «El rostro oscuro de la comunicación», Punto de Vista, Buenos Aires, núm. 86,
pàg. 31-36.

Fabre, J.; Huertas, J. M.; Ribas, A. (1978). Vint anys de resistència catalana (1939- 1959). Barcelona: La Magrana.

Fabre, J.; Huertas, J. M. (1979). «Primer de Maig sota el franquisme», L’Avenç, Barcelona, núm. 16, pàg. 70-71.

— (1982). «La fundació de CC.OO. a Barcelona», L’Avenç, Barcelona, núm. 52, pàg. 12- 15.

Fanés, F. (1977). La vaga de tramvies de 1951. Una crònica de Barcelona. Barcelona: Laia.


Farrés, F. (1977). «L’onze de setembre sota el franquisme», L’Avenç, Barcelona, núm. 5,
pàg. 7-12.

Ferrando Puig, E.; Rico Márquez, J. (2006). Les Comissions Obreres en el franquisme.
Barcelonès Nord (1964-1977). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ferrando Puig, E. (2010). De la repressió a l’oblit. La classe obrera i el moviment obrer
a Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona.
Bibliografia  

Foucault, M. (2006 [1976]). Historia de la sexualidad. Vol. 1: La voluntad de saber.
Mèxic DF: Siglo XXI.
— (2009 [1975]). «La resonancia de los suplicios», dins Vigilar y castigar. Nacimiento de
la prisión, Madrid: Siglo XXI, pàg. 38-74.

Frazer, J. G. (1981 [1922]). La rama dorada. Mèxic DF: FCE.

Fresán, R. (1994). Trabajos manuales. Buenos Aires: Planeta.

Gallego i Marín, G. (1996). Els anònims de la transició. Història oral del moviment obrer a Lleida i a Balaguer (1960-1970). Lleida: Guimet.

García Oliver, J. (1978). El eco de los pasos. Barcelona: Ruedo Ibérico.


Goffman, E. (1979). Relaciones en público. Madrid: Alianza.

— (1981). «On Face-Work», dins Interaction ritual: essays on face-to-face behavior.
Harmondswhort: Penguin Books, pàg. 5-46.
— (1998 [1963]). Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.
(2006a [1959]). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu
(2006b [1975]). Frame Analysis. Los marcos de la experiencia. Madrid: CIS.

Gómez Anglada, M. (2010). Lluita i treball. El movimient obrer al Prat (1917-1978).
Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat.

Gómez de Liaño, I. (2002). «A la luz del secreto», Archipiélago, Madrid, núm. 52, pàg.
19-22.

Gracia, J. I. (1999). «Prólogo: sobre la clandestinidad y la delación», dins J. R. Gómez.

Clandestinos. Oviedo: Pentalfa, pàg. 7-15.

Grandes, A. (2010). La alegría de Inés. Barcelona: Tusquets.

Greimas, A. J.; Courtés, J. (1982). Semiòtica. Madrid: Gredos.

Gutiérrez, P. (2004). Elogio de la militancia. Historia de Joan Rodríguez, comunista
del PSUC. Barcelona: El Viejo Topo.

Herdt, G. (1990). «Secret Societies and Secret Collectives», Oceania, vol. lx, núm. 4, pàg. 360-381.
Herrerín López, A. (2004). La CNT durante el franquismo. Clandestinidad y exilio. Ma-
drid: Siglo XXI.
— (2007). «La clandestinidad libertaria durante la dictadura de Franco», Enciclopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33, pàg. 3-5. pàg.Històries de la clandestinitat. Suplements d’El Correo Catalán, gener-octubre del 1985. Barcelona: Fomento de la Prensa.

«Històries de la clandestinitat» (2001), dins Gran angular. Enregistrament de vídeo del
programa de televisió. Guió: Lurdes Cortès. Realització: Pere Huguet. Barcelona: TVE Catalunya.

James, W. (1985 [1902]). Les varietats de l’experiència religiosa. Barcelona: Edicions 62 / La Caixa.

Jamin, J. (1977). Les lois du silence. Essai sur la fonction sociale su secret. París: Maspero.

Jaulin, R. (1983 [1967]). La muerte en los sara. Barcelona: Mitre

Jiménez Losantos, F. (1995). Lo que queda de España. Madrid: Temas de Hoy.

Joseph, I. (1998). La ville sans qualités. París: Aubier.

Kaiser, W. (2004). «Per digitos videre, “Regarder entre les doigts”. Un topos gestuel de
la dis/simulation dans l’espace germanique (xvème-xvième siècles)», Rives Nord-
méditerranéennes, Ais de Provença, núm. 17, pàg. 37-61.

La Fontaine, J. S. (1984). Iniciación. Drama ritual y conocimiento secreto. Barcelona: Lerna.

Lardín, Antoni (2005). «La organización clandestina del PSUC en Cataluña en los años
cincuenta». Hispania Nova, 5 (http://hispanianova.rediris.es/5/articulos/5a002.htm).
— (2008). Obrers comunistes. Els comunistes a les empreses catalanes durant el primer
franquisme (1939-1959). Barcelona: Cossetània.
Le Person, X. (2004). «Les “pratiques” du secret au temps de Henri III», Rives Nord-
méditerranéennes, Ais de Provença, núm. 17, pàg. 11-36.

Leiris, M. (1994 [1948]). Le langue secrète des Dogon de Sanga. París: Albin Michel.

Lévi-Strauss, C. (1993 [1959]). Tristos tròpics. Barcelona: Anagrama.
(2001 [1951]). El suplicio de Papá Noel. Barcelona: Muchnik.

López Raimundo, G. (1963). No quiero hablar. El deber de los comunistas frente a la
policía y los tribunales franquistas. Barcelona: Comité del PSUC de Barcelona.
— (1976). Qué es y qué se propone el PSUC. Barcelona: Secretaria General del PSUC.
(1995). Primera clandestinidad. Barcelona: Antártida.

López Sánchez, P. (1986). El centro histórico. Un lugar para el conflicto. Barcelona:
Publicacions de la Universitat de Barcelona.

— (1993). Un verano con mil julios y otras estaciones. Madrid: Siglo XXI.
Lozano, J. (1985). «El secreto en la era de la información», El País. Temas de nuestra
época, Madrid, 16-XI.

Maffesoli, M. (1987). «La hipótesis de la centralidad subterránea», Revista de Occidente, Madrid, núm. 73, pàg. 63-74.

— (1990). «De l’identité a l’identification», dins Au creux des aparences. Pour une éthi-
que de l’esthétique. París: Plon, pàg. 241-280.
(1998). El tiempo de las tribus. Barcelona: Icaria.


Malló, O. (1997). La revolta dels quixots. Història d’un maquis. Barcelona: Empúries.

Manté, B. (2010). Front d’Alliberament Català. Sabotatges per la independència. Barce-
lona: Base.

Marimon, S.; Tébar, J.; Pala, G. (2009). «El darrer viatge de Quico Sabaté», Sàpiens,
Barcelona, núm. 83, pàg. 20-27.

Marín, D. (2002). Clandestinos. El maquis contra el franquismo, 1934-1975. Barcelona:
Plaza & Janés.

Martín Ramos, J. L. (1993). «Del blau al roig. El camí de la revolta», L’Avenç, Barcelona,
núm. 170, pàg. 30-36.

— (2002). Rojos contra Franco. Historia del PSUC 1939-1947. Barcelona: Edhasa.


Martínez, M. T.; Pagès, P. (coords.) (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer dels Països Catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Martos Casquero, M. A. (1992). «Exégesis», dins Plutarc, Cuestiones romanas. Madrid: Akal, pàg. 101-472.

Mayayo, A. (1986). Nuestra utopía. PSUC, cincuenta años de la historia de Catalunya. Barcelona: Planeta.

Mayayo, A. et al. (2005), 35è aniversari de la constitució del Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya. Barcelona: Fundació Nous Horitzons.

Medidas de seguridad [1970]. Document fotocopiat sense data i sense signatura.

Meroño, P. (2005). «Román». L’home que va organitzar el PSUC. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca.

Molina, J. M. (1976). El movimiento clandestino en España, 1939-1949. Mèxic DF: Editores Mexicanos Unidos.

Molinero, C.; Ysàs, P. (1981). L’oposició antifeixista a Catalunya. Barcelona: La Magrana.

- (1989). «Comissions Obreres», dins P. Gabriel (dir.). Comissions Obreres de Catalunya, 1964-1989. Barcelona: Empúries/CERES, pàg. 29-80.

Montenach, A. (2004). «Une économie du secret. Le commerce clandestin de viande en carême (Lyon, fin du xviième siècle)», Rives Nord-méditerranéennes, Ais de Provença, núm. 17, pàg. 88-103.

Moore, R. I. (1989). La formación de una sociedad represora. Barcelona: Crítica.

Mora, V. (1984). El tramvia blau. Barcelona: Laia.

- (1992). Els plàtans de Barcelona. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.

Moreno Claverías, B. (2006). Veus de dones II. El franquisme a l’Alt Penedès. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Morote Serrano, N. (2007). «El secreto», Archipiélago, Madrid, núm. 75, pàg. 49-54.

Navales, C. et al. (2006). Peatones de la historia del Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat: Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

Navarro, J. (2002). «El humo del secreto», Archipiélago, Madrid, núm. 52, pàg. 50-52.

Nedelmann, B. (1994). «Secrecy as a macrosociological phenomenon: a neglected aspect of Simmel’s analysis of secrecy», dins D. Frisby (ed.). Georg Simmel. Critical Assessments. Londres: Routledge, t. iii, pàg. 202-221.

Normas de seguridad [1960]. Document fotocopiat sense data i sense signatura.

Núñez, M. (2002). La revolución y el deseo. Memorias. Barcelona: Península / Atalaya.

Oliver, J. (2006 [1938]). La fam. Barcelona: Proa.

Padullés, J. (2010). Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946- 1977). Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

Pala, G. (2009). «La clandestinidad. Apuntes sobre Pere Ardiaca en los años del franquismo (1956-1977)», dins C. Sánchez et al. Pere Ardiaca. Materials per a una biografia. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, pàg. 63-92.

Paz, A. (1982). CNT, 1939-1951. Quien sufre la derrota no está derrotado. Barcelona: Hacer.


- (2000). Al pie del muro. Barcelona: Hacer.

Petitat, A. (1997). «Secret et morphogenèse sociale», Cahiers Internationaux de Sociologie, París, núm. 102, pàg. 139-160.

Piñero i Costa, D. (2008). «Catalunya ja proclama, d’una manera clara, que vol viure sense polítics, sense burgesos, sense milionaris, sense rates de sagristia», Enciclopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33, pàg. 8-14.

Pitt-Rivers, J. (1989 [1954]). Un pueblo de la Sierra. Madrid: Alianza.

Poliakov, L. (1984). La causación diabólica. Barcelona: Muchnik.

Pons, A. (2007). Temps indòcil a Catalunya. Barcelona: Angle.

Prat, J. (1997). «Los procesos de conversión», dins El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel, pàg. 105-124.

Prigogine, I.; Stengers, I. (1990). La nueva alianza. Metamorfosis de la ciencia. Madrid: Alianza.

Puicercús, L. (2009). Propaganda ilegal. Itinerario de prisiones (1972-1975). Madrid: El Garaje Ediciones.

Puigsech, J. (2001). Nosaltres, els comunistes catalans. Vic: Eumo.

Reynes, A. (2006). «Le sentier occulte. Figures de l’initiation et du secret dans l’extrème- droite française», Sociétés, Brussel·les, núm. 92/2, pàg. 61-76.

Riera, I.; Botella, J. (1976). El Baix Llobregat. 15 años de luchas obreras. Barcelona: Blume.

Riquer, B. de (1989). «Un país després d’una guerra», dins P. Vilar (ed.). Història de Catalunya. El franquisme i la transició democratica. 1939-1988. Vol. vii. Barcelona: Edicions 62.

Risques, M. (2002). «La tortura y la Brigada Político-Social», Historia Social, núm. 59, pàg. 87-104.

Rodríguez, E. (2005). Els maquis. Valls: Cossetània.

Rodríguez Ocaña, F. (1975). Candidato de los trabajadores. Barcelona: L’Avenç.

Rodríguez Tejada, S. (2002). «Estratègies d’oposició i moviment estudiantil antifranquista: una reflexió des del cas valencià», Recerques, núm. 44, pàg. 139-172.

Romanos, E. (2007). «La clandestinidad libertaria durante el “trienio del terror” (1947-1949)», Enciclopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33 pàg. 6-8.

Rosales, J. C. (2002). «Los secretos se escriben», Archipiélago, Madrid, núm. 52, pàg. 23-26.

Rúa Fernández, J. M. (2003). «Ens vigilen! Normes de seguretat al PSUC clandestí (1956-1976)», dins Actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. Catarroja / València: Afers.

Rua J.M y Pellegrini, A. (2012). Pssst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975), Barcelona: CEHI, Afers.

Ruiz Ayúcar, A. (1976). El Partido Comunista, 37 años de clandestinidad. Madrid: San Martín.

Sacks, H. (1973). «Tout le monde doit mentir», Communications, núm. 20, pàg. 696-735.

— (2000). «La máquina de hacer inferencias», dins E. Goffman et al. Sociologías de la situación. Madrid: La Piqueta, pàg. 61-84.

Sánchez Agustí, F. (1999). Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d’Aran a la mort de Caracremada. Lleida: Pagès.

— (2006). El maquis anarquista: de Toulouse a Barcelona por los Pirineos. Barcelona: Milenio.

Sanz, C. (2007). «La premsa llibertària clandestina (1939-1975)», Enciclopèdic. Noticiari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, núm. 33, pàg. 13-17.

Scholem, G. (2004). Los nombres secretos de Walter Benjamin. Madrid: Trotta.

Segundo, L. (1969). Horacio Fernández Inguanzo. Un comunista ejemplar. Text fotocopiat inèdit.

Sendrós, J. M. (1993). «La caída de las JSUC», dins G. López Raimundo. Primera Clandestinidad. Barcelona: Antártida, pàg. 424-429.

Senellart, M. (1997). «Simuler et dissimuler: l’art machiavélien d’être secret à la Renaissance», dins F. Laroque (ed.). Histoire et secret à la Renaissance. Études sur la représentation de la vie publique, la mémoire et l’intimité dans l’Angleterre et l’Europe des xvième et xviième siècles. París: Presses de la Sorbonne nouvelle, pàg. 99-106.

Serrano, S. (2001). Maquis: historia de la guerrilla antifranquista. Madrid: Temas de Hoy.

Simmel, G. (1988 [1908]). «El secret i la societat secreta», dins Sociologia II. Barcelona: Edicions 62 / Diputació de Barcelona, pàg. 7-65.

Solé, A. (2001). «Tribunals d’excepció i repressió política», dins M. Avilés et al. Albert Fina. Barcelona: La Factoria, pàg. 193-246.

Solé-Tura, J. (2000). Una història optimista. Barcelona: Edicions 62.

Surroca i Tallaferro, R. (1987). «1971: Un Onze de Setembre sonor», L’Avenç, Barcelona, núm. 197, pàg. 64-67.

Tarde, G. (1986 [1898]). La opinión y la multitud. Madrid: Taurus.

Taussig, M. (1999). Defacement. Public Secret and the Labor of the Negative. Stanford: Stanford University Press.

Tébar, J. (dir.) (2010). Topcat 1963-1977. L’antifranquisme català davant el Tribunal de Orden Público. Barcelona: Fundació Cipriano García /Departament d’Interior / Memorial Democràtic.

Téllez Solá, A. (1992). Sabaté, guerrilla urbana en España (1945-1960). Barcelona: Virus.

- (2004). Facerías, guerrilla urbana (1939-1957). La lucha antifranquista del Movimiento Libertario en España y en el exilio. Barcelona: Virus.

- (2006). El MIL i Puig Antich. Barcelona: Virus.

Torbado, j.; Leguineche, M. (2010). Los Topos. Madrid: Capitán Swing.

Torralbo, J. (2009). Vides secretes. Memòries d’un militant clandestí. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

Turisme Tàctic (s. d.). «Entrevista a Abel Paz». www.tacticaltourism.org.

Ventura, J. (2007). La masmorra. De la plaça del Sol a la Via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme. Barcelona: Cossetània.

Vidal Sales, J. A. (1976). Después del 39: la guerrilla antifranquista. Barcelona: ATE.

Vilarnau, J. (2006), Trencant el silenci. Els recitals de la transició. Barcelona: Mina.

Villar, C. G. (2000). Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978. Barcelona: Arxiu Històric de la CONC.

Vinader, X.; Martí Gómez, J.; Ramoneda, J. (1976). López Raimundo, lluita d’avui per un demà més lliure. Barcelona: Laia.

Vinyes, R. (1998). El soldat de Pandora. Barcelona: Proa.

Watier, P. (2006). «Le secret de l’autre», Sociétés, Brussel·les, vol. iii/6, pàg. 35-38.

Weber, M. (2002 [1922]). Economía y sociedad. Mèxic DF: Fondo de Cultura Económica.