Ca-bró, Ca-bró, Ca-bró

Ca-bró, Ca-bró, Ca-bró
26 de gener de 1939

Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

"Els soldats passaven i la gent cridava ¡Arriba España! i ¡Viva España! Les dones grans petonejaven els soldats, els soldats tiraven floretes a les noies i les noies reien com si els féssin pesigolles. A cada bandera que passava, que era groga i vermella, feien el saludo ibérico aixecant recte el braç dret. Que aviat que s'aprenen aquestes coses! Sentíem aplaudiments i ¡Viva España! per tot arreu. Com que feia un fred que pelava, a moltes persones els van sortir penellons de tant saludar sense guants. Els soldats repartien xocolatines i medalletes, com si ells fossin missioners i nosaltres negrets." (Dargallo)

“No vaig veure l'entrada dels feixistes a Barcelona, però vaig tenir temps de veure l'eufòria de la ciutat , les riuades de gent que es movia d'un cantó a la'altre cridant: Fran-có, Fran-có, Fran-có. Exactament amb aquest ritme. Havies de triar, o quedar-te amagat a casa, amb les finestres tancades , o resistir aquella onada d'eufòria dels teus enemics. Era possible que tota aquella gent fóssin els teus enemics? Uns quants companys ens trobarem, esborneiats, sense saber ben bé que havíem de fer. Sortíem al carrer, ens afegíem a la riuada, cridant però: Ca-bró, Ca-bró, Ca-bró... Sonava exactament igual i això ens feia tristament feliços. Era com una petita entremaliadura." (Capmany)



A Jaume Fabre (2003) Els que es van quedar. 1939: Barcelona, ciutat ocupada. Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Barcelona (pàg. 24)

Afegeix un nou comentari