Llançament de fulls volants al Liceu

Llançament de fulls volants al Liceu
Juliol de 1951

Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

“El mes de juliol de 1951 arribaven al port de Barcelona els vaixells de guerra de la VI Flota U.S Navy... Era la primera vegada que la flota nord-americana al Mediterrani arribava a Barcelona, i al Liceu la ciutat va dedicar una funció de gala als marines USA per a commemorar l’efemèrides. En aquesta funció van llançar-se des dels pisos alts unes octavetes escrites en anglès que denunciaven el règim espanyol als americans, dient-los que aquí es vivia una dictadura i no una democràcia.” (FABRE,J.,HUERTAS, J.M.,RIBAS,A., (1978): Vint anys de resistència catalana (1939-1959), Edicions La Magrana, Barcelona. Pag. 123)

"A migdia es van presentar els germans Creix al carreró de les Carolines i vam enfilar l'escala de fusta que portava a la nostra caseta de conserges. Com si fos una visita, els vaig portar a la meva habitació, tota plena de prestatges de llibres, carpetes i apunts per a les classes. res del que hi cercaven. No hi van estar gaire, cosa que era un mal senyal, perquè volia dir que s'estimaven més endur-se'm que perdre el temps escorcollant. Tot passant es van mirar els meus pares esferïts, sense donar senyals que els haguessim vist. En obrir la porta de baix, va aparèixer, per dissort seva, la gran i pacífica còrpora de Jordi Sarsanedas, el qual no en sabia res de res. També se'l van endur. (...) Els fulls eren redactats, com era lògic, en l'idioma entenedor per a la flota visitant i festejada a l'òpera. El pitjor era el contingut: quatre frases sentencioses que per a ells ens delataven (catalanistes, demòcrates, antifranquistes i els veritables amics dels Estats Units). Havíem projectat l'operació en un parell  o tres de reunions. La idea no venia de cap partit polític definit, representava un capteniment de la nova generació universitària, en contacte amb els més grans, com Josep M. Ainaud i jo mateix. La meva redacció fou aprovada." (Joan Triadú. Memòries d'un segle d'or)

Afegeix un nou comentari