Manifestació gai

Manifestació gai
26 de juny de 1977

Missatge d'error

The spam filter installed on this site is currently unavailable. Per site policy, we are unable to accept new submissions until that problem is resolved. Please try resubmitting the form in a couple of minutes.

En un context de contínues reivindicacions socials i polítiques, el col·lectiu gai va sortir per primera vegada al carrer, a fer sentir la seva veu. Reconèixer-se i acceptar-se, sortir de l'armari, i lluitar per reivindicar els seus drets, llavors ja era una necessitat irrenunciable.
La batalla passava per exigir la derogació de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, abans coneguda com a Ley de Vagos y Maleantes, que castigava amb severes penes “a los que realicen actos homosexuales”. La data escollida no era casual. Se celebraria, per primera vegada en l'Estat Espanyol, el Dia de l'Orgull Gai, un esdeveniment que ja reunia desenes de milers de persones a París, Amsterdam, Londres, San Francisco o Nova York.
El FAGC promovia la mobilització. Assistir a la marxa implicava seriosos riscs, com ésser detingut i restar empresonat, perdre la feina, enemistar-se amb la família o amb els cercles de coneguts.
L’acte es va preparar amb cura, davant de la més que probable repressió policial. Centenars de fulls volants, que convocaven a la manifestació, havien estat distribuïts clandestinament als principals locals on es reunia el col·lectiu, sobretot a bars de copes dels voltants de la Rambla. Altres grups, com la Coordinadora Feminista, LCR i Bandera Roja, ja havien anunciat el seu recolzament.

A tota velocitat

El diumenge 26, poc abans de les 19:30, els participants van començar a congregar-se pels voltants del monument a Colom. Molt aviat, la gran afluència de gent, unes 5000 persones, va desbordar l'organització. Es preveia obrir la marxa amb una pancarta en la qual es llegia: “Per una sexualitat lliure. Derogació de la llei de perillositat social”. Tanmateix, un nombrós grup de travestis i transsexuals es va situar, per sorpresa, a la capçalera, i va començar a desfilar molt de pressa, Rambla amunt. La comitiva es va partir en dos.
Quan el primer grup va arribar a Canaletes, l'ambient començà a caldejar-se. Un ampli dispositiu policial esperava el moment d'intervenir. Molts dels passejants habituals aplaudien els manifestants. D'altres mostraven el seu rebuig. Es van produir moments de tensió entre els reporters gràfics i la policia. Després els grisos van carregar violentament contra la capçalera de la marxa, llançant pilotes de goma i pots de fum. El grup es va dispersar i alguns van respondre llançant pedres i ampolles. Es van formar barricades amb les cadires de les rambles i alguns cotxes allí estacionats. Les curses van durar prop de dues hores. Hi va haver tres ferits greus i tres detinguts.
Enmig del bullici i el fum, un membre del FACG exhibia una pilota de goma tot cridant “si en trobo una altra, me’n faig unes arracades”.

Afegeix un nou comentari