Camps d'interès

SOBRE EL PENSAMENT CREATIU. En l'individu i la societat.

"L'ART S'INSCRIU, A MEITAT DE CAMÍ, ENTRE EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC I EL PENSAMENT MÍTIC O MÀGIC; DONCS TOT EL MÓN SAP QUE L'ARTISTA, A LA VEGADA, TÉ ALGUNA COSA DEL SAVI I DE L'ARTESÀ: AMB MITJANS MANUALS, CONFECCIONA UN OBJECTE MATERIAL, QUE ÉS AL MATEIX TEMPS OBJECTE DE CONEIXEMENT".

(Claude Lévi-Strauss)

Mitjançant aquests camps d’interès pretenem dotar al nostre projecte d'una plataforma de debat intel·lectual sobre el pensament creatiu de l'artista i la societat a través de l’anàlisi d'aquest objecte de coneixement (l'obra d 'art) que esmenta Lévi-Strauss. I amb això entendre el perquè de l'art i la creació (el Pensament Creatiu) en l’individu i la societat.

Per realitzar diversos treballs de camp amb artistes i com a espai de reflexió conceptual hem desenvolupat aquestes àrees d’anàlisi conceptual (Individu/Creació – Societat/Art) per conèixer el perquè els fonaments del Pensament Creatiu. En aquests dos camps de recerca es poden englobar els principals elements de l'art i la creació per a la seva anàlisi i comprensió global.

INDIVIDU i CREACIÓ.
SOCIETAT i ART.

Sobre els principis conceptuals del projecte, nosaltres creiem que l'art, es gesta en la societat, però es desenvolupa en la ment de l'individu (l'artista), és en aquest punt on volem treballar per que a la vegada es un reflex indirecte de la societat perquè prové d'ella. La l'individu i la societat, aquests són els principals actors de la creació de l'art. El nostre camp de treball es mou entre l'individu i la societat, ja que ambdós són indissolubles, no s'entén l'un sense l'altre, interpretem a la societat com un conjunt heterogeni de pensaments on al propi temps existeixen diversos tipus de societats.

Volem conèixer l'art en la seva expressió més profunda, volem conèixer la diversitat de pensaments generats per l'art que han conformat les cultures en les diferents èpoques i societats des de les primeres manifestacions del pensament creatiu de les societats primitives fins a les últimes tendències de l'expressió creativa del gènere humà. Volem conformar un projecte amb una visó global de l'art i la creació.

Sobre el Pensament Creatiu podríem definir-ho com la generació de noves idees o conceptes, o de noves associacions entre idees i conceptes coneguts, que habitualment produeixen solucions originals que emanen de la convergència del pensament de l'individu i la societat). Al propi temps i per a concretar mes aquesta definició el Pensament Creatiu comunament es conegut com a Creativitat, també se li coneix com a: Pensament divergent, Pensament original o Imaginació constructiva,

Nosaltres volem treballar amb el pensament de l'artista, amb els elements abstractes de la creació, volem saber que pensa com a ésser humà, volem conèixer-ho, per entendre el perquè de la seva obra creativa. Aquest es un dels elements fonamentals d'anàlisi d'aquest projecte.

INDIVIDU i CREACIÓ.

- Sobre el pensament creatiu de l'individu.
- L'individu com a element creador de l'art.
- Elements abstractes i irracionals de la creació.
- L'anàlisi s'adreça des de l'individu a la societat.

El punt de partida per a una aproximació al pensament creatiu és el principi de la unitat psíquica de la humanitat, la ment té uns mecanismes de producció d'idees que romanen inalterables en el temps passant de generació en generació, els estudis actuals de psicologia han posat al descobert els mecanismes pels quals es regeix la ment durant el procés creador, sintetitzant el procés seguit des que apareix la necessitat (individual o col·lectiva) com causa activadora dels processos creatius fins a la consecució de la idea com punt final de la fase conceptual.

Esquema elemental del desenvolupament del pensament creatiu:
MOTIVACIÓ - PERCEPCIÓ - EMOCIÓ - IMAGINACIÓ - INSPIRACIÓ - CONCEPTE.

L'acte de crear sembla una característica essencial de l'ésser humà; perquè si alguns animals poden, per exemple construir un niu, un cau o, com els castors, una habitació de veritat, cada un per separat sols pot fer una cosa, i esta basat en l’ instint. En canvi l'acte creador és molt més complex, perquè aquest te els seus principis en l'associació d'idees i encara que també comporta una part important d'instint, esta íntimament lligat a la intel·ligència teòrica global. Amb tot, aquest acte de crear és sempre un misteri; ha de ser copartícip del conjunt d'activitats de l'ésser humà, estant vinculat directament amb allò que hi ha en aquest de més profund.

L'individu es l'element fonamental productor de l'art; ell, l'artista crea l'obra d'art, en aquest treball pot expressar mitjançant signes o símbols el seu sentir metafísic sobre la vida i la societat, aquest món imaginari que crea generalment sorgeix des de l'inconscient, encara que la generació d'aquestes imatges s'hagin produït d'una manera conscient, des de la voluntat, observant la societat, aquesta obra de l'artista es un document no escrit sobre la realitat social interpretada per aquest individu.

L' individu percep la realitat social i com artista és el creador de l'art. L'individu com a membre d'aquesta societat, pot incidir a través de la seva obra en el desenvolupament de la societat, tenint sempre en compte que aquest, al propi temps, a estat influït en els seus processos creatius per aquesta societat.

Estudiarem la realitat sobre l'artista i els sentits en general, i la funció dels mecanismes cognitius desenvolupats per l'individu, tenint sempre en compte que aquests al propi temps han estat influïts per la societat i altres forces de la naturalesa i el cosmos.

SOCIETAT i ART.

- Sobre el pensament contemporani de la societat.
- La societat com a col·lectiu generador de l'art.
- Elements concrets i racionals de l'art.
- L'anàlisi s'adreça de la societat a l'individu.

L'estudi antropològic de les arts és essencialment un anàlisi de les cultures i dels processos socials que les creen, d'acord amb les formes estètiques d 'un grup social específic, en un determinant moment. L’antropòleg, en qualitat de tal, no és crític d'art, el seu interès resideix en el significat de l'art, en la plasmació parcial de la cultura dins del seu propi quadre sociocultural, en la percepció del significat d'una peça d'art en i amb el seu ambient social i cultural, considerant que és art tota expressió de la imaginació humana sigui pintura, escultura, música, etc.

Per concretar més i oferir una definició de l'art més propera a l'antropòleg podríem definir-ho de la següent manera:

“TOTA DEFINICIÓ ANTROPOLÒGICA DE L'ART HA DE SER SUFICIENTMENT AMPLIA, QUE PERMETI UNA COMPARACIÓ TRANSCULTURAL, I A LA VEGADA HA DE TENIR EN COMPTE LA CONCEPCIÓ PARTICULAR DE L'ART D'UNA DETERMINADA CULTURA”.
L'art com a forma de conducta humana o com un conjunt d'estils artístics o sistemes estètics, tan soIs s'entén si es discerneix els principis subjacents a les quals concepcions tal i com han estat enteses pel grup social que el sustenta. L'art d'una societat tan soIs es pot apreciar atenent, per tant, a aquella base conceptual i a l’anàlisi del contingut i el sentit de l' obra en qüestió, i solament el coneixement dels principis d'organització permetrà jutjar si una obra respon als canons reconeguts per la societat en que va ser creada, els quals no poden extrapolar-los d'una cultura a l'altra, ja que els seus membres respectius no reaccionen d 'igual manera davant estímuls idèntics.
Però, així i tot, en la majoria dels ambients socials i culturals, l'art segueix essent considerat, amb freqüència, un "llenguatge" universal. Des d'aquesta perspectiva cal definir l'art com el conjunt de formes culturals resultants de processos creatius amb el moviment, el so, les paraules o els materials; i l’estètica, com el conjunt de modalitats de pensament al respecte.

Així doncs no es possible que s'arribi a comprendre l'art d'una altra cultura a menys que s'entengui prèviament el sentit i valor que inclou per a la mateixa. Quant a l'aspecte material, l'art es relaciona directament amb la producció de béns amb la interacció social i amb l'expressió ideològica pel que s’haurà d'estudiar amb les tècniques pròpies de la investigació tecnològica, sociològica i estètica així com amb les que incideixen sobre la historia i el canvi.

BREUS REFLEXIONS FINALS SOBRE ELS CAMPS D’INTERES:

El projecte es resumeix en la recerca de la relació existent entre els binomis:

- INDIVIDU/CREACIÓ. L'individu, com a element creador de l'art.
- Objectiu: ¿Quines motivacions indueixen a l'individu a crear obres d'art?

- SOCIETAT/ART. La societat, com a col·lectiu generador de l'art.
- Objectiu: ¿Com influeix la societat en els processos creatius de l'individu?

Així podrem observar com a partir del principi de la unitat psíquica de la humanitat, l'individu (l'artista) s'expressa mitjançant la creació de l'art i de que el llenguatge (l'idioma) que utilitza són les diferents formes d'expressió del mateix, pintura, escultura, orfebreria, fotografia, teatre, literatura, pensament, etc. Al propi temps podrem interpretar sobre si els principis creatius dels artistes són els mateixos per a tots els artistes perquè aquests provenen de la societat, i finalment.

¿ÉS L'INDIVIDU EL QUE EXPRESSA MITJANÇANT L'ART LES SEVES CONVICCIONS SOBRE LA VIDA?,
O BÉ,
¿REALMENT ES LA SOCIETAT LA QUE S'EXPRESSA A TRAVÉS DE L'ART?.

FONS DOCUMENTAL:

L'objectiu central d'aquests mòduls d’anàlisi estructurats en forma de seminari permanent és el de dotar el nostre grup d'un fons documental propi sobre art i creació en la seva doble vessant empírica i teòrica.

El fons documental s’elaborarà mitjançant el desenvolupament d'uns mòduls d'anàlisi (Individu/Creació – Societat/Art) que són independents i a la vegada complementaris entre si. La metodologia que aplicarem per a l'elaboració del fons documental serà qualitativa.

Per al desenvolupament d'aquests mòduls el projecte té en compte la col·laboració multidisciplinària d'artistes, artesans, antropòlegs, filòsofs, centres d'art i creació, etc. Volem que sigui un projecte el mes ampli possible de tota la temàtica de l'art i la creació, basat en la realitat empírica de la creació, i extreure conclusions, el nostre objectiu és que l'artista i la seva obra creativa sigui el punt central d'anàlisi d'una manifestació del pensament creatiu de l’individu i del pensament contemporani de la societat, sobre la creació de l'art.

Documents de consulta:

Principis sobre Creativitat.
http://www.monografias.com/trabajos65/principios-creatividad/principios-creatividad.shtml

Mòduls d'anàlisi sobre art i creació.
http://www.antropologia.cat/node/4541
 

Temes: antropologia Art