31/05/2017

Novetat editorial "La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona"

Marta Contijoch i Helena Fabré Nadal (eds)

Pol·len Edicions (2017)

Aquest llibre és el resultat de la recerca d'un grup d’estudiants del Grau d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona coordinats pel professor Manuel Delgado.

El llibre recull testimonis del que fou el costum, que va arribar a ser massiu, d’encendre fogueres la nit de Sant Joan a Barcelona, entrevistes a un total de 213 persones d’entre 50 i 70 anys, que oferien informació sobre com es desenvolupava la recapta i custòdia de fusta i la preparació i encesa de les fogueres a càrrec d’ells mateixos, quan tenien entre 8 i 14 anys. En alguns casos, la informació obtinguda es va limitar a establir la ubicació de les diferents fogueres, la qual cosa feia possible una cartografia simbòlica de la ciutat de la que els punts forts eren els llocs on s’aixecaven: descampats, solars, places, cruïlles…­ En altres casos, van ser llargues converses en les quals els informants s’esplaiaven en detalls sobre com es procedia per dur a terme tot el protocol que anava de la recollida de mobles vells domicili per domicili a les darreres guspires de la foguera, passant per la tria d’un amagatall que protegís el recol·lectat de les altres colles i de les brigades municipals, la vigilància del dipòsit al llarg de sovint dies, el muntatge de la pira, la seva encesa i totes les activitats que giraven en torn seu mentre cremava.

Aquesta indagació etnogràfica, completada per arxius i hemeroteques, va permetre establir una teoria a propòsit de les raons del declivi i la ja pràctica extinció del costum, relacionant-los amb diversos factors, com foren canvis socials relatius a l’ús del temps lliure de les famílies, les dinàmiques d’urbanització i automobilització, la intensificació d’una ja antiga obsessió persecutòria contra aquestes pràctiques per part de les autoritats municipals, però sobre tot la dissolució del sistema de representació i acció que feia possibles i necessàries formes d’apropiació col·lectiva de l’espai públic que van ser indestriables de la sociabilitat de barri i, en concret, del paper que hi jugaven les colles de nens, que trobaven en l’espai que s’obria entre la casa i el col·legi un marc per a una certa experiència de llibertat, autonomia i creativitat.

A través de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà, la recerca va merèixer suports per part del Departament de Cultura, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Barcelona.