Col·loquis Grup Etnomusicologia

2019

21/06/2019 19:00 Col·loqui: "Entre la pasión y el oficio: las tiendas de discos en Barcelona"

A càrrec de Fernán del Val Ripollés - doctor en Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid, actualment és investigador postdoctoral a la Universidad de Oporto (Portugal). Ha publicat diversos llibres sobre música, política, mitjans de comunicació i joventut a Espanya. L'any passat va publicar el llibre "Rockeros insurgentes, modernos complacientes: un análisis sociológico del rock en la Transición". És president de la branca espanyola de la IASPM (International Association for the Study of Popular Music).

Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món - Carrer Montcada, 12, Barcelona. Entrada lliure.

Resum: Aunque la sociología de la música y los estudios sobre músicas populares han insistido en la necesidad de conocer y analizar a los diversos mediadores que están presentes en el campo musical, las tiendas de discos no han recibido excesiva atención en lo trabajos académicos. En esta ponencia realizaré un mapeado por algunas de las tiendas de discos de Barcelona, tanto en la actualidad como en el pasado, profundizando en la forma en que los trabajadores y dueños de estas tiendas conciben su oficio, en relación al contexto histórico en el que estas tiendas surgieron, o desaparecieron. Analizar las tiendas de discos, más allá de su dimensión económica, entenderlas como espacios de socialización y comunicación, nos permitirá entender algunas pautas del consumo de m úsica en la postmodernidad.


17/05/2019 19:00  Col·loqui: La producció musical com a paradigma d'invisibilitat en els procesos de creació i recepció mediats tecnològicament
A càrrec del Dr. Jordi Roquer, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Lloc: sala Puig i Cadafalch, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47 de Barcelona. Entrada lliure.

Resum: En poc més de mig segle, la producció musical ha modificat notablement
la forma en què escoltem la música, alterant dràsticament els plans sonors i la forma en què les obres musicals són creades i presentades davant el públic. Les nostres expectatives sonores i part de les nostres valoracions estètiques entorn a moltes de les músiques que consumim estan estretament condicionades per aquests processos de mediació tecnològica, uns processos que hem naturalitzat fins a tal punt que ens resulten del tot invisibles. En els últims anys, perspectives com les de Philip Tagg, Mark Katz, Paul Théberge o Simon Zagorski-Thomas, entre d'altres, ens conviden a reflexionar sobre aquesta invisibilitat i sobre aquest rol fonamental que, paradoxalment, exerceix la producció d'àudio a la creació i la recepció musical. En plena era d'internet, en què els paradigmes per al consum i la recepció musical representen un nou repte per a la investigació, la musicologia encara no semblar haver consolidat eines per abordar aquest canvi fonamental que va esdevenir a mitjans del segle passat. A dia d'avui, tal reflexió resulta imprescindible per valorar la utilització de la tecnologia amb fins creatius i discriminar entre els seus usos conscients i inconscients, per aprofundir en el  debat sobre l'ètica de la tecnologia musical o, simplement, per eixamplar la paleta de recursos analítics, més enllà de les eines d'anàlisi musical tradicional.

La xerrada i posterior col·loqui, proposa fer atenció a aquests procediments per a reflexionar sobre el paper del so en la configuració d'estils, personalitats artístiques, discursos estilístics i fins i tot la generació de significats.


26/04/2019 19:00  Col·loqui: "Hacia la descubierta del Otro: la música en la Expedición Malaspina (1789-1794)"

A càrrec de Gianni Ginesi - Professor de Musicologia en l'ESMUC,  llicenciat en "Discipline delle Arti, della Musica e dello Spettacolo"  per la Università di Bologna (Italia), diplomat en Etnomusicologia per la Universitat de València i doctor en Musicologia per la Universitat  Autònoma de Barcelona.

Lloc: sala Puig i Cadafalch, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47 de Barcelona. Entrada lliure.

Resum:La Expedición Malaspina se organizó para ser una de las grandes hazañas  científicas del siglo XVIII, a través de la cual se pretendía ahondar en el conocimiento naturalista y geográfico de los territorios coloniales  de España, así como de sus diferentes poblaciones. Una labor que iba asociada a una evidente finalidad política y económica, destinada a  mantener -y posiblemente incrementar- el poder colonial español. El  espíritu positivista que animaba la expedición nos ha trasmitido un  legado considerable de documentación gráfica y escrita de esas labores,  donde se pueden encontrar distintas informaciones sobre músicas y danzas  que abren el campo a una revisión crítica de esos relatos. La
construcción de esas imágenes sonoras del Otro nos interpelan y  promueven unas reflexiones sobre las dinámicas de los encuentros  culturales de esa época y sus huellas en la actualidad, que serán el  argumento de la sesión que se propone.


- 08/03/2019 al 10/03/2019. Seminari: Between local and global. American roots music in Barcelona and beyond.
​Conjunt d'activitats monogràfiques a càrrec del Fulbright Professor Dr. Lee Bidgood Butler (Charles University & East Tennessee State University).

Llocs de celebració de les activitats:

8 de març: Sala Pi i Sunyer, Institut d'Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.
9 de març: Museu Etnològic i de les Cultures del Món-Montcada, carrer Montcada 12, Barcelona.
10 de març: Museu de la Música de Barcelona, carrer Lepant, 150, Barcelona

Veure cartell


- 22/02/2019 19:00. Col·loqui: Musical Bridges - Herramientas computacionales para la comprensión de tradiciones musicales ajenas.
A càrrec de Rafael Caro Repetto (Music Technology Group-UPF).
Lloc: Sala Fontserè, Insitut d'Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.

Resumen: El continuo desarrollo de las tecnologías de la información y las comunicaciones ofrece una gran oportunidad de acceso a tradiciones musicales ajenas, a través de la difusión de registros digitales de interpretaciones de músicos de todo el mundo. Sin embargo, para ser capaz de comprender y apreciar dichas tradiciones, es necesario un proceso de formación de las capacidades perceptivas específicas para cada tradición (listenership, Elliott y Silverman 2015). Frente a los numerosos manuales sobre diferentes géneros y tradiciones musicales del mundo, que ofrecen una exposición a la música descrita limitada a uno o pocos ejemplos seleccionados, que generalmente requieren cierto grado de conocimiento de notación musical, y que, especialmente, pueden presentar una insalvable brecha entre la explicación textual y el ejemplo sonoro, el desarrollo de herramientas computacionales on-line para la formación de las mencionadas capacidades perceptivas permite el acceso a una gran cantidad de ejemplos musicales reales y completos, procesados para ofrecer visualizaciones de los conceptos culturalmente relevantes a percibir sin necesidad de ningún tipo de conocimiento previo de notación musical, de forma que salve la brecha entre explicación verbal o textual y escucha musical, y permita cierta interacción con dichos conceptos, facilitando en todo momento una escucha atenta (attentive listening) y propiciando cuando sea posible una escucha participativa (engaged listening, Campell 2004). El proyecto Musical Bridges (https://www.upf.edu/web/musicalbridges), llevado a cabo en el Music Technology Group de la Universidad Pompeu Fabra, tiene como objetivo aprovechar los corpus de grabaciones digitales de música clásica indostana, música clásica carnática, música turca de makam, música del jingju de China y música andalusí creados durante el proyecto CompMusic (https://compmusic.upf.edu/) para el desarrollo de tales herramientas computacionales con el fin de ayudar en el proceso de desarrollo de las capacidades perceptivas necesarias para la comprensión y apreciación de dichas tradiciones musicales. En esta ponencia presentaré brevemente los objetivos y el plan de trabajo de Musical Bridges, así como las herramientas desarrolladas hasta el momento para la música clásica indostana.

2018

- 7/12/2018 18:00. Col·loqui: Sons i revolta a l'escenari polític actual de Catalunya.
A càrrec de Josep Martí (Musicòleg i Antropòleg).
Lloc: Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

Resum: La música contribueix a crear, mantenir i també subvertir l'ordre social. Aquesta és una de les diverses raons per les quals la música es tan important per als éssers humans. L'escenari polític a Catalunya des de la tardor de 2017 ofereix nombrosos exemples que il·lustren perfectament aquesta realitat. El moviment social relatiu a les reivindicacions del sobiranisme ha generat la seva pròpia banda sonora constituïda pel paisatge acústic de les cassolades, les consignes i cants que es coregen als carrers o els esdeveniments musicals de caire reivindicatiu que s'organitzen a les principals poblacions del país. Tot centrant-me en el període comprés entre la tardor de 2017 i primavera de 2018, oferiré una visió de la diversitat i creativitat de les pràctiques sonores i musicals que, amb la seva particular realitat acústica, caracteritzaren aquells moments de gran efervescència social.


23/11/2018 19:00. Presentació/Discussió del documental "Pete Seeger. The power of song".

Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

"Pete Seeger: The Power of Song" uses standard documentary methods — old clips and recent interviews with old-time colleagues like Ronnie Gilbert and Lee Hays and present-day admirers like Mr. Springsteen and Natalie Maines, all of it accompanied by plenty of music — to offer an affectionate, detailed portrait of its subject (New York Times)

+info: https://www.nytimes.com/2007/10/26/movies/26seeg.html


- 21/09/2018 19:00. Sessió de debat entorn la temàtica de la taula rodona:

LO “TRADICIONAL” EN LA ETNOMUSICOLOGÍA.  MIRADAS DESDE EL SUR DE EUROPA Y AMÉRICA LATINA, presentada en el marc del Cinquè Congrés Iberoamericà d’Etnomusicologia  que tindrà lloc a la Universitat de Girona (Del 8 al 10 d'octubre de 2018).

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada, carrer Montcada 12-14, Barcelona.

L'objectiu d'aquesta sessió és debatre entorn la temàtica proposada esperant recollir les diverses idees que sorgeixin per exposar-les, en representació del Grup, en el Congrés.

Resum provisonal de la taula:
LO “TRADICIONAL” EN LA ETNOMUSICOLOGÍA. MIRADAS DESDE EL SUR DE EUROPA Y AMÉRICA LATINA

La conceptualización de lo tradicional y su correspondiente delimitación ha sido objeto de numerosos debates en el ámbito de las Ciencias Sociales. En lo que respecta a la música, la Etnomusicología ha contribuido a este debate centrándose en entender las diversas concepciones de lo que es definido como “tradicional” en cada contexto y, en ocasiones, asumiendo y naturalizando esos modelos incorporándolos como propios a su discurso académico. Es sabido que la disciplina etnomusicológica se practica y se teoriza de formas contrastantes de acuerdo con las ideologías propias de cada contexto cultural (algunos ejemplos son Bohlman, 2004; Marian-Balasa, 2007; Nettl, 1985).
Las diferencias de método entre, por ejemplo, la escuela alemana, la británica o la estadounidense, son más que palpables y se traducen a menudo en hipótesis y objetos de estudio abordados desde perspectivas y finalidades muy heterogéneas. Los procesos de configuración de “lo tradicional” en un contexto dado están relacionados con cuestiones de autenticidad (Bendix, 1997; Moore, 2002; Peterson, 1997) y de etno-simbolismo (Samson, 2007) que frecuentemente determinan también las conceptualizaciones y premisas metodológicas que en cada caso asume la Etnomusicología propia del contexto.

En esta mesa redonda se propone ahondar en estas particularidades o variantes “locales” de la práctica etnomusicológica, tomando como eje los debates en torno a la conceptualización de “lo tradicional en música” desde América Latina y Europa del sur (algunos ejemplos de esos debates son González, 2008; Mariña, 2000; Quintero-Rivera, 2013; Vega, 2010; Martí i Pérez, 1996; 1999; 2004), en cuya línea se enmarcaría la trayectoria etnomusicológica que se practica en España y, más concretamente, en Cataluña.


- 22/05/2018 11.00. Col·loqui: Improvising Technology: Virtuosity, machines, and interagency.
A càrrec de Jeff Kaiser.
Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Abstract: The paper I will present is part of a larger ethnographic examination of contemporary musicians who improvise with new, repurposed and reinvented electronic technologies, including guitarist Nels Cline, turntablist Maria Chavez, trumpeter and composer Wadada Leo Smith and Robert Henke, one of the original authors of the immensely popular software package Ableton Live, among others. In the larger work, I examine changing notions of agency, instruments and virtuosity in electro-acoustic improvised music, and how the interviewees construct what is valuable and desirable in this emergent practice. In addition to documenting how these creative individuals configure technologies for their own purposes, I also highlight how technologies can configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating aesthetic and social value. Musical cultures and communities across time and place are frequently differentiated by geography, by the instruments used, by notions of style or repertoire, and by musical function and venues, among other things. In electroacoustic improvised music (EIM), many of these differentiating elements are blurred, as the music is transnational in emergence and practice, instruments are frequently idiosyncratic, and improvisation arguably de-centers repertoire (“arguably” because non-idiomatic and other forms of improvisation can be viewed as a style, or even possibly as a repertoire of musical gestures). Because of this blurring, the EIM community offers a unique window into how musicians conceptualize their practice and relationship with music technology. For more information, please visit his personal website at http://jeffkaiser.com

Jeff Kaiser is a music technologist and scholar. As Assistant Professor of Music Technology at the University of Central Missouri’s Center for Music Technology, Kaiser embraces the idea of being an artist/scholar. As a scholar, he is particularly interested in changing notions of agency, instruments, and virtuosity, and how technologies can also configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating sonic and social value. He gains inspiration and ideas from the intersections of experimental composition and improvisation and the timbral and formal affordances provided by combining traditional instruments with emerging technologies. The roots of his musical practice are firmly in the experimental traditions within jazz, improvised and Western art music practices. He regularly performs throughout the United States, Europe, Mexico, and has recently performed in China. His work is featured on Clean Feed Records, Leo Records, NineWinds, Cuneiform Records and his own label, pfMENTUM, among others.


- 27/04/2018 19:00. Col·loqui: La salsa en Barcelona desde la perspectiva del baile: encuentros y desencuentros interculturales por una cuestión de estilo.
A càrrec d'Isabel Llano.
Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Resumen: El baile de la salsa es una práctica global en la que se observan procesos de desterritorialización y reterritorialización del baile y la música, ligados al interés económico y los negocios de la industria del entretenimiento.

En esta charla abordaremos una retrospectiva sobre la diseminación del baile salsero siguiendo la trayectoria desde su emergencia en Nueva York hasta convertirse en una práctica transnacional. Observaremos que la internacionalización del baile de la salsa coincidió con el boom de la inmigración latinoamericana en España.

Teniendo en consideración que la música y, especialmente, el baile y sus diversas connotaciones referidas a la alegría y la sexualidad han sido los vehículos perfectos para la transformación de identidades, el objetivo es analizar el papel del baile de la salsa ­ -una práctica llegada del otro lado del Atlántico- en las transformaciones identitarias de Barcelona, donde la escena de la salsa está muy determinada por la inmigración latinoamericana.

Interesa debatir sobre las adaptaciones locales, las nociones de autenticidad y legitimación, entre otras cuestiones.

Isabel Llano es Licenciada en Música y Magíster en Comunicación y Cultura de la Universidad del Valle, Cali, Colombia. Obtuvo su doctorado en la Universitat Autònoma de Barcelona, con la tesis “La Salsa en Barcelona: inmigración, identidad, músicas latinas y baile”, que obtuvo la calificación summa cum laude.

Investigadora independiente, coautora del libro Salsa World, a global dance in local context, editado por Sydney Hutchinson, publicado en 2014 por Temple University Press, con el capítulo Salsa in Barcelona and Spain. Igualmente, coautora del libro Making Music, Making Society, editado por Josep Martí i Pérez y Sara Revilla Gútiez publicado por Cambridge Scholar Publishing en 2018, con el capítulo Symbolic struggles on the dance floor in Barcelona: cultural identities and different experiences of salsa dancing. Entre sus trabajos de investigación están: Situación Social del Músico en Cali a fines del siglo XX e Historia Social de la Música en Cali en el siglo XX (trabajo realizado con beca de investigación individual de los Fondos Mixtos del Ministerio de Cultura, Colombia).

Es miembro de la SIBE —Sociedad de Etnomusicología y de la rama española de la International Association for the Study of Popular Music— IASPM (desde 2007). Hace parte del equipo editorial de Cuadernos de ETNOmusicología.

Ha sido profesora de la Carrera de Comunicación en la facultad de Humanidades y Ciencias Sociales de la Pontificia Universidad Javeriana de Cali y en la Universidad Autónoma de Occidente de Cali, universidades donde también fue directora de Extensión Cultural y profesora de talleres de audición musical.

Ha sido colaboradora del diario digital de música de autor Cancioneros.com, del portal radiofónico gladyspalmera.com, de Radio 4 (Radio Nacional de España), en la sección de música latina del programa Cel Obert, y ha publicado numerosos artículos sobre música.


- 23/03/2018 11.00. Col·loqui: Noise as a transcultural network.
A càrrec de David Novak
Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Abstract: This paper considers experimental music networks — from the transnational circulations of Noise music to a recent local boom in “circuit-bending” and analog synthesis — focal points for the emergence of neoliberal subjects in the recent geopolitical “pivot to Asia.” The emergence of local entrepreneurial “maker spaces” of “DIY” engineering in East and Southeast Asia run counter to views of Asian popular culture as purely imitative of Western forms (e.g. K-pop, J-pop). These networks “recenter” historical processes of globalization (Iwabuchi 2002) by generating new practices of creative work that repurpose electronic music technologies toward a new transcultural creative circuit. In recent years, the connective networks of circuit-bending, hacking, and Noise electronics have begun to bump up against “Eurorack” synthesizer formats, and a consumer discourse based in models of individuated creativity. Connecting my past work on the feedback loops of Japanoise with recent ethnographic fieldwork among circuit-benders and synth-builders in Indonesia, I reveal the discourses of Noise’s experimentalism as both an intervention into narrow Euro-American timescales of music-technological innovation, and a mode of transcultural exchange.

David Novak is Associate Professor of Music at the University of California, Santa Barbara, with affiliations in Anthropology, Film and Media Studies, and East Asian Languages and Cultural Studies. He is the author of the award-winning Japanoise: Music at the Edge of Circulation (2013) and the co-editor of Keywords in Sound (2015), as well as recent essays and sound recordings in Public Culture, Cultural Anthropology, AQ, Popular Music, Sensory Studies, and The Wire. His current research explores the recent emergence of trans-Asian networks of experimental music, as well the recording studio as a context for globalizing musical practices.


- 19/02/2018 19:00. Col·loqui: Comunitats locals i turisme cultural: influències en la configuració de l'orquestra gamelan i el cor Kecak a Bali.
A càrrec de Jordi Casadevall.
Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Resum: Prenent l'anàlisi d'un parell de peces de música tradicional balinesa com a punt de partida, s'aniran repassant els aspectes socioculturals involucrats en la configuració de l'orquestra gamelan i dels cors kecak. Ambdues, conformen les dues presentacions de música tradicional més conegudes de l'illa de Bali, les quals avui dia es veuen abocades a una dualitat enfrontada, la del ritual sagrat i la del producte de consum turístic.

Jordi Casadevall és tècnic de so i compositor musical. En el terreny de l'art sonor treballa en projectes que fusionen ambdues facetes, la més tècnica amb la més creativa. Ha compost música per a curtmetratges i un llargmetratge. És cofundador del Taller d'Escultura Sonora Baschet, grup de recerca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ​​dedicat a l'estudi, construcció i difusió del llegat dels germans Bernard i François Baschet, els pioners creadors de l'àmbit artístic anomenat "Escultura Sonora". Va començar a estudiar la música gamelan a Bali l'any 2008, de la mà del prestigiós professor I Gusti Ngurah Padang (Sskar). Des del 2009 ha impartit cursets i conferències sobre música tradicional balinesa tant al Museu de la Música com a l'ESMUC o Casa Àsia. L'any 2013 va ser el responsable de seleccionar i enviar a Barcelona el gamelan gong kebyar del Museu de la Música des de Bali. Actualment s'encarrega de les diverses activitats educatives relacionades amb el gamelan del Museu, així com de la direcció del primer grup de gamelan estable de Catalunya, el conjunt Gamelan Penempaan Guntur. A part de xerrades relacionades amb temes de música tradicional balinesa, també ha donat conferències sobre física acústica, psicoacústica i acústica musical en centres educatius i en seminaris per a professors. Webpages:Facebook. Baschet a Barcelona. Bandcamp.


- 12/01/2018 17:00. Col·loqui: Música afro-ecuatoriana en "el Pacífico": El complejo cultural marimba de una diáspora africana binacional. A càrrec de Jud Wellington (Etnomusicòleg).
Lloc: Sala Fontserè, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Resumen: En la costa fronteriza de Ecuador y Colombia, la marimba – un instrumento xilófono de origen Africano –ha sido el sonido más emblemático para la comunidad diaspórica africana de la región, incluso antes de que se erigieran las fronteras de los estado-nación. Analizando las historias de migración forzada a lo largo de los siglos en esta región conocida como "El Pacífico," podemos establecer conexiones entre el pasado y el presente. Al examinar esta historia, revisar vídeos y escuchar grabaciones, queda claro que en el contexto de la performance musical, las personas mantienen un sentido de unidad a pesar de que los individuos, las familias y las sociedades hayan sido separados de manera forzada.

P. Judkins Wellington es candidato del doctorado en Etnomusicología de la University of Illinois en Urbana-Champaign. Se especializa en los estudios de performance y performativity, diáspora, fronteras, hibridación, y binacionalismo. Su enfoque académico actual se acerca a cuestiones sónicas de las manifestaciones de historias en la costa Pacífica cruzando las fronteras de Ecuador y Colombia. Actualmente es profesor auxiliar en Baruch College, City University of New York (CUNY), y reside en Queens, Nueva York.

2017

- 20/12/2017 19:00. Col·loqui: Escoltar veus, teixir xarxes: apunts sobre feminisme i música popular. A càrrec de Sílvia Martínez (Etnomusicòloga, especialista en música popular urbana).
Lloc: ECOs, Sala Polivalent, carrer Casp 43, baixos, Barcelona.

Resum: La recerca sobre música i gènere compta ja amb una llarga tradició acadèmica, renovada en les últimes tres dècades amb els recents corrents de la teoria feminista. Els plantejaments pioners es basaven a escriure "històries contributives" que buscaven visibilizar la música feta per dones que havia desaparegut de sales de concerts i arxius. Paral·lelament les etnomusicòlogues analitzaven les relacions entre gènere i poder en les pràctiques musicals d'arreu. Actualment els estudis sobre música i gènere, especialment en la música popular urbana, han fet seus els plantejaments de la teoria queer, del ciber- i del trans-feminisme, entre d'altres.

Més enllà de les recerques centrades en les relacions entre música i gènere, les pràctiques musicals estan sempre condicionades per elles. S'expliciti o no, els rols, les relacions i la dimensió sonora del gènere estan sempre presents. Prendre'n consciència condiciona necessàriament el nostre treball. Ignorar-ho també. Les pràctiques musicals no només ens informen sobre com es viuen les relacions humanes en termes de gènere i de com aquestes configuren la nostra subjectivitat. Els judicis de valor i les interpretacions que expressem sobre músiques, veus i balls, ens diuen tant o més sobre els prejudicis de la nostra mirada que sobre la pròpia pràctica.

Observar la música des d'una perspectiva feminista fa paleses també les tensions entre els mecanismes de poder que generen les dinàmiques acadèmiques i les lògiques de l'activisme social. Per això aquesta xerrada vol obrir un espai de debat entorn a alguns casos recents que ens confronten obertament amb aquestes tensions, convidant a teixir una reflexió conjunta sobre ells i proposant algunes estratègies per abordar-los.

Sílvia Martínez és etnomusicòloga, especialista en música popular urbana. Va concloure el seu doctorat l’any 1997 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi doctoral sobre el hevy metal, després de completar els seus estudis a la Universitat de Montreal (Canadà) i a la UCLA (EEUU). Ha treballat com a investigadora al Departament de Musicologia del CSIC i al Forschungszentrum Populäre Musik de la Humboldt Universität de Berlí (Alemania). Actualment és professora d’Etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya. En els últims anys ha estat convidada a impartir cursos i seminaris a la Columbia University (USA), CUNY (USA), la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) i a la Kunstuniversität Graz (Àustria), a part de vàries universitats catalanes i espanyoles.

Ha publicat diversos llibres, entre els quals trobem Made in Spain. Essays in Popular Music (Routledge, 2013) i Enganxats al heavy (Pagès 1999), així com desenes d’articles i algun capítol de llibres com The Singer-Songwriter in Europe (Ashgate 2016) o Mediterranean Mosaic (Routledge, 2003).

Alguns dels temes recents que ha investigat inclouen les practiques culturals en la diàspora, els cantautors durant el tardo-franquisme o la copla espanyola. En els últims anys s’ha interessat especialment per les perspectives feministes de la recerca en música i està preparant un llibre en el que analitza algunes músiques populars contemporànies des del transfeminisme.