Col·loquis Grup Etnomusicologia

3a sessió

Comunitats locals i turisme cultural: influències en la configuració de l'orquestra gamelan i el cor Kecak a Bali

Data: 19/02/2018 19:00

A càrrec de Jordi Casadevall

Lloc: Sala Fontserè de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Prenent l'anàlisi d'un parell de peces de música tradicional balinesa com a punt de partida, s'aniran repassant els aspectes socioculturals involucrats en la configuració de l'orquestra gamelan i dels cors kecak. Ambdues, conformen les dues presentacions de música tradicional més conegudes de l'illa de Bali, les quals avui dia es veuen abocades a una dualitat enfrontada, la del ritual sagrat i la del producte de consum turístic.

Jordi Casadevall és tècnic de so i compositor musical. En el terreny de l'art sonor treballa en projectes que fusionen ambdues facetes, la més tècnica amb la més creativa. Ha compost música per a curtmetratges i un llargmetratge. És cofundador del Taller d'Escultura Sonora Baschet, grup de recerca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ​​dedicat a l'estudi, construcció i difusió del llegat dels germans Bernard i François Baschet, els pioners creadors de l'àmbit artístic anomenat "Escultura Sonora". Va començar a estudiar la música gamelan a Bali l'any 2008, de la mà del prestigiós professor I Gusti Ngurah Padang (Sskar). Des del 2009 ha impartit cursets i conferències sobre música tradicional balinesa tant al Museu de la Música com a l'ESMUC o Casa Àsia. L'any 2013 va ser el responsable de seleccionar i enviar a Barcelona el gamelan gong kebyar del Museu de la Música des de Bali. Actualment s'encarrega de les diverses activitats educatives relacionades amb el gamelan del Museu, així com de la direcció del primer grup de gamelan estable de Catalunya, el conjunt Gamelan Penempaan Guntur. A part de xerrades relacionades amb temes de música tradicional balinesa, també ha donat conferències sobre física acústica, psicoacústica i acústica musical en centres educatius i en seminaris per a professors. Webpages:Facebook. Baschet a Barcelona. Bandcamp.


2a sessió 

Música afro-ecuatoriana en "el Pacífico": El complejo cultural marimba de una diáspora africana binacional.

Data: 12/01/2018 17:00

A càrrec de Jud Wellington (Etnomusicòleg).

Lloc: Sala Fontserè, Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

En la costa fronteriza de Ecuador y Colombia, la marimba – un instrumento xilófono de origen Africano –ha sido el sonido más emblemático para la comunidad diaspórica africana de la región, incluso antes de que se erigieran las fronteras de los estado-nación. Analizando las historias de migración forzada a lo largo de los siglos en esta región conocida como "El Pacífico," podemos establecer conexiones entre el pasado y el presente. Al examinar esta historia, revisar vídeos y escuchar grabaciones, queda claro que en el contexto de la performance musical, las personas mantienen un sentido de unidad a pesar de que los individuos, las familias y las sociedades hayan sido separados de manera forzada.

P. Judkins Wellington es candidato del doctorado en Etnomusicología de la University of Illinois en Urbana-Champaign. Se especializa en los estudios de performance y performativity, diáspora, fronteras, hibridación, y binacionalismo. Su enfoque académico actual se acerca a cuestiones sónicas de las manifestaciones de historias en la costa Pacífica cruzando las fronteras de Ecuador y Colombia. Actualmente es profesor auxiliar en Baruch College, City University of New York (CUNY), y reside en Queens, Nueva York.


1a sessió

Escoltar veus, teixir xarxes: apunts sobre feminisme i música popular

A càrrec de Sílvia Martínez (Etnomusicòloga, especialista en música popular urbana).

Data: 
20/12/2017 19:00

Lloc: ECOs, Sala Polivalent, carrer Casp 43, baixos, Barcelona.

La recerca sobre música i gènere compta ja amb una llarga tradició acadèmica, renovada en les últimes tres dècades amb els recents corrents de la teoria feminista. Els plantejaments pioners es basaven a escriure "històries contributives" que buscaven visibilizar la música feta per dones que havia desaparegut de sales de concerts i arxius. Paral·lelament les etnomusicòlogues analitzaven les relacions entre gènere i poder en les pràctiques musicals d'arreu. Actualment els estudis sobre música i gènere, especialment en la música popular urbana, han fet seus els plantejaments de la teoria queer, del ciber- i del trans-feminisme, entre d'altres.

Més enllà de les recerques centrades en les relacions entre música i gènere, les pràctiques musicals estan sempre condicionades per elles. S'expliciti o no, els rols, les relacions i la dimensió sonora del gènere estan sempre presents. Prendre'n consciència condiciona necessàriament el nostre treball. Ignorar-ho també. Les pràctiques musicals no només ens informen sobre com es viuen les relacions humanes en termes de gènere i de com aquestes configuren la nostra subjectivitat. Els judicis de valor i les interpretacions que expressem sobre músiques, veus i balls, ens diuen tant o més sobre els prejudicis de la nostra mirada que sobre la pròpia pràctica.

Observar la música des d'una perspectiva feminista fa paleses també les tensions entre els mecanismes de poder que generen les dinàmiques acadèmiques i les lògiques de l'activisme social. Per això aquesta xerrada vol obrir un espai de debat entorn a alguns casos recents que ens confronten obertament amb aquestes tensions, convidant a teixir una reflexió conjunta sobre ells i proposant algunes estratègies per abordar-los.

Sílvia Martínez és etnomusicòloga, especialista en música popular urbana. Va concloure el seu doctorat l’any 1997 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi doctoral sobre el hevy metal, després de completar els seus estudis a la Universitat de Montreal (Canadà) i a la UCLA (EEUU). Ha treballat com a investigadora al Departament de Musicologia del CSIC i al Forschungszentrum Populäre Musik de la Humboldt Universität de Berlí (Alemania). Actualment és professora d’Etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya. En els últims anys ha estat convidada a impartir cursos i seminaris a la Columbia University (USA), CUNY (USA), la Universidade Nova de Lisboa (Portugal) i a la Kunstuniversität Graz (Àustria), a part de vàries universitats catalanes i espanyoles.

Ha publicat diversos llibres, entre els quals trobem Made in Spain. Essays in Popular Music (Routledge, 2013) i Enganxats al heavy (Pagès 1999), així com desenes d’articles i algun capítol de llibres com The Singer-Songwriter in Europe (Ashgate 2016) o Mediterranean Mosaic (Routledge, 2003).

Alguns dels temes recents que ha investigat inclouen les practiques culturals en la diàspora, els cantautors durant el tardo-franquisme o la copla espanyola. En els últims anys s’ha interessat especialment per les perspectives feministes de la recerca en música i està preparant un llibre en el que analitza algunes músiques populars contemporànies des del transfeminisme.